Com m’enfronto als (meus propis) prejudicis?
Es tendeix a associar la inclusió únicament amb les ciències socials i les humanitats. Encara que aquestes disciplines tenen bastant a dir a l’hora d’abordar les qüestions sobre l’educació superior en línia inclusiva, seria un error excloure a les ciències naturals i les ciències formals del diàleg en curs. Al cap i a la fi, les qüestions que la inclusió digital pretén considerar i corregir són part fonamental de la manera en què hem organitzat les nostres societats, però també de la producció de coneixement en l’àmbit acadèmic.
L’estatus de les ciències naturals i formals com a disciplines objectives, neutrals i imparcials porta temps qüestionant-se (Reiss & Sprenger, 2020). Quan es manté aquesta posició d’imparcialitat, es creen ocasions perquè es filtrin biaixos de manera subtil, i fins i tot inapreciable. D’aquí la importància d’involucrar a les comunitats de professors i investigadors en les ciències naturals i formals en els esforços per crear entorns acadèmics en línia inclusius en els quals l’exclusió s’abordi de manera rigorosa i integral.
Un dels punts d’entrada per la intervenció és l’educació superior. Per aquest motiu és útil examinar les formes en què es produeixen, transfereixen i difonen coneixements en les disciplines de les ciències naturals i formals. Aquests processos que no són necessàriament objectius o neutres i, a més, comporten la divulgació de certs significats de manera tàcita.
Concepte
El concepte de currículum ocult es refereix a les formes tàcites, ja siguin intencionades o inintencionades, per les quals s’educa a l’estudiantat sobre normes, valors i idees (Giroux & Penna, 1979). Una de les possibles conseqüències de l’existència d’un currículum ocult és la producció o reafirmació de estereotips, és a dir, d’idees simplificades i generalitzades sobre els trets característics de grups específics de persones. Els estereotips poden ser perjudicials perquè perpetuen associacions falses sobre la personalitat, el comportament o les habilitats de les persones que componen certs grups socials.
La reproducció contínua d’estereotips condueix a experiències que afecten negativament les persones pertanyents a determinats grups socials, que es veuen obligades a enfrontar-se regularment a petites manifestacions quotidianes d’idees estereotipades en forma de microagressions. Les microagressions són expressions i accions indirectes, subtils i quotidianes que es dirigeixen a persones de grups minoritaris. Poden adoptar la forma de comentaris despectius, preguntes invasives, suposicions estereotipades o una falta de consideració. En qualsevol dels casos, poden ser percebuts com una ofensa, prejudici o discriminació, i afectar el benestar emocional de qui la rep.
En les ciències naturals i formals poden donar-se estereotips i microagressions, com, per exemple, quan es qüestiona el paper de la dona en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (science, technology, engineering, mathematics, STEM) i es difon la idea estereotipada que les dones són menys aptes en aquests camps. Quan la cultura popular o les persones expressen aquesta idea, es produeixen microagressions i s’aixequen veritables barreres per les dones. Encara que un comentari pot ser fàcilment ignorat, les persones acaben prenent decisions influïdes per idees estereotipades, d’aquí que aquestes poden tenir greus conseqüències per les persones afectades (les dones en aquest cas). Pensem, per exemple, en la possibilitat que, malgrat el seu potencial, certes persones no aconsegueixin un projecte, un lloc de treball o un ascens, que no sol·licitin el seu accés a un programa educatiu o que se li neguin els seus drets.
La representació de certs col·lectius, és a dir, la presència i participació equitativa de persones de diversos orígens i característiques, és un factor clau per crear entorns virtuals d’aprenentatge inclusius. Per contra, la falta de representació de certs col·lectius en els recursos d’aprenentatge en línia contribueix a generar sentiments d’inferioritat i infravaloració dels grups infrarepresentats o d’aquells presentats d’una manera estereotipada (Butt, 2020). En els àmbits STEM, les temàtiques abordades amb les representacions sovint s’alineen amb interessos típicament masculins (com el transport, la mineria o la construcció), però és important ampliar-les amb exemples que ressonin en esferes que tradicionalment s’han associat amb lo femení (com la cura a les persones, l’educació primària o la comunicació). En altres paraules, es necessita ampliar l’enfocament de les representacions STEM perquè també incloguin dones i altres grups infrarepresentats i els seus temes i àrees d’interès.
Aquests aspectes també poden considerar-se en dissenyar les recerques o en distribuir fons per a la recerca. Per exemple, serà important saber qui o quins grups de persones es beneficiaran primordialment dels estudis: serà un ampli ventall de col·lectius, incloent grups que ara són minoritaris?
Els prejudicis no sempre són intencionats, la qual cosa dificulta el seu tractament. No obstant això, l’impacte dels prejudicis és real i perjudicial, per la qual cosa han de ser abordats, qualsevol que hagi estat la intenció. En aquest sentit, la intenció mai pot ser una justificació, sinó una oportunitat per responsabilitzar-se, aprendre i alinear la intenció amb l’acció.
Escenari
Aprenentatge
