Com em comprometo amb les meves múltiples identitats?
Com em comprometo amb les meves múltiples identitats?
En el Compromís 1, Com em comprometo amb les meves pròpies perspectives?, hem constatat que l’aula virtual no és un espai neutre i que està incrustada en múltiples contextos dins de contextos, superposats, ja que a l’escala de l’aula (micro) se li suma el context institucional (meso), el paisatge social (macro) i el context global (meta). A més, es va introduir el concepte de posicionalitat per articular la manera en què la perspectiva personal està determinada per aquests contextos socials, culturals i polítics estratificats.
Una vegada que s’aprofundeix en la complexa interacció d’aquests contextos, queda clar que els límits entre ells no són rígids. Precisament, les zones grises i de solapament entre nivells de context ofusquen la nostra percepció del que encaixa estrictament en cada categoria. Així mateix, compliquen la noció d’objectivitat, mostrant com alguns valors, idees i perspectives dominants es filtren a través d’aquestes fronteres del meta al micro i viceversa. En altres paraules, es mostra que el que ocorre fora de l’entorn de l’aula virtual té conseqüències per les interaccions i activitats dins de l’aula.
El Compromís 1 ens ha permès explorar els contextos socials, culturals i polítics que conformen les nostres identitats i perspectives. Com hem vist, les nostres identitats, igual que aquests contextos, són complexes i estan estratificades i, a més, s’entrellacen i interactuen entre si. Per aquest motiu és important comprendre que aquests diferents contextos socials, culturals i polítics poden afectar de manera diferent a les persones segons les seves identitats interconnectades, i que això pot acabar influint en el seu accés i participació en l’educació digital i inclusiva i (re)produir mecanismes d’exclusió.
El concepte de interseccionalitat permet entendre com les persones integren múltiples identitats, que estan inextricablement interrelacionades. Per exemple, una persona no és només el seu gènere o ètnia en un moment donat, sinó la combinació d’aquestes i altres identitats (orientació sexual, discapacitat, etc.). Succeeix a més que les persones amb determinades interseccionalitats o combinacions d’identitats tenen més probabilitats d’experimentar mecanismes d’exclusió; i al revés, algunes persones poden experimentar privilegis en un context concret a causa de la dinàmica social. A vegades, les exclusions i els privilegis poden ser molt clars: una persona sense discapacitat visual sol poder accedir més fàcilment als recursos d’aprenentatge en línia que una persona amb discapacitat visual, tret que aquests aspectes hagin estat tinguts en compte en confeccionar el catàleg de recursos, i alguns estudiants tenen entorns domèstics propicis per l’aprenentatge en línia, mentre que uns altres s’enfronten a limitacions en la connexió a internet des de la llar o han de compartir els seus dispositius amb altres persones.
Així mateix, convé entendre la interseccionalitat com a dependent del context. Una forma en què això ocorre és quan les característiques que augmenten la probabilitat d’exclusió en una situació també poden crear beneficis en un altre context. Per exemple, un estudiant amb una discapacitat visible pot gaudir de l’anonimat d’un entorn en línia. En conseqüència, és menys probable que se’l jutgi (erròniament) per la seva discapacitat. No obstant això, quan un estudiant i les seves necessitats no són visibles es fa més difícil tenir en compte la seva condició. El que fa únic a l’entorn de l’aula en línia és que, en estar fragmentat geogràficament, dispersa a cada persona per diferents contextos. La qüestió del que està fora o dins de l’aula virtual i, per tant, és rellevant per al professorat es complica especialment. Això s’exemplifica en l’escenari d’aquest compromís que se centra en torn a un anomenat moment de tensió (en anglès, hot moment): un moment de conflicte o controvèrsia carregat d’emocions que “amenaça amb descarrilar l’ensenyament i l’aprenentatge” (Willner Brodksy et al., 2021).