Com em comprometo amb les meves pròpies perspectives?
El professorat desenvolupa la seva activitat en el si de contextos que canvien ràpidament, impulsats per forces globals. Aquestes forces globalitzades es coconstrueixen i s’influeixen mútuament, donant lloc a desafiaments contemporanis únics.
Recentment, el món ha experimentat els dràstics efectes d’una pandèmia mundial en tots els àmbits de la vida, inclosa l’educació superior. Assistim a una acceleració de la transformació digital de l’educació superior com a resultat de les mesures de seguretat que llavors es van adoptar per protegir la salut de l’estudiantat i el professorat. Les experiències de l’estudiantat durant els mesos de confinament i les restriccions a la mobilitat i presencialitat mostren que els efectes d’aquestes mesures van ser molt variats. Els qui es trobaven en situacions especialment vulnerables es van veure desproporcionadament compromesos per les adaptacions realitzades en l’educació, per la qual cosa es van exposar a un major risc d’exclusió (Mhandu et al., 2021).
Les dades a escala institucional, així com les recerques regionals i europees realitzades, aporten proves fefaents que la desigualtat d’oportunitats persisteix en tota l’educació superior, tant en línia com presencial. L’orientació sexual, el gènere, l’ètnia, el color de la pell, la religió, les característiques físiques o la classe socioeconòmica influeixen sovint en l’accés, l’èxit i la sensació de pertinença a l’educació superior (Heide, 2022).
El professorat exerceix la seva activitat en entorns en continu canvi, tant dins com fora de l’aula. A més, aquests contextos estan mútuament interrelacionats. Situar-se a escala personal en aquests contextos dins de contextos pot resultar aclaparador i difícil.
No obstant això, és important reflexionar sobre la relació entre les nostres actituds individuals i aquests contextos, perquè les nostres creences fonamentals conformen els valors que defensem, la nostra comprensió del món i la forma en què assignem significat a tot el que ocorre al nostre voltant (Marsen, 2008). A més, els contextos influeixen en els raonaments que introduïm a les aules virtuals i en la nostra pròpia conducta en aquests espais. Els efectes del nostre comportament en les interaccions que tenen lloc a les aules són complexos a causa de la miríada de factors que entren en joc.
En situar-nos a escala personal en un context determinat prenem consciència que la presència i la posició de cadascun –inclosos els valors personals, les preferències i les relacions de poder– desencadenen determinades dinàmiques que afecten l’entorn.
La posicionalitat és un concepte que ens ajuda a entendre el paper que assumim en les interaccions socials. Les experiències i circumstàncies úniques de cada persona (és a dir, el seu context social, cultural i polític) influeixen en la seva manera de veure el món i la seva posició dins d’ell, determinant les seves identitats. En l’àmbit de l’educació digital, el concepte de posicionalitat implica prendre consciència i reconèixer que les nostres identitats (com a gènere, raça, orientació sexual, religió, classe social, entre altres) no sols ens influeixen a nivell individual i en com som percebuts, sinó també en les nostres percepcions i interaccions a l’aula digital. D’aquesta manera, la posicionalitat ajuda a entendre la dinàmica social de l’aula virtual.
Reflexionar sobre la posicionalitat, tot explorant la nostra perspectiva sobre una situació donada i com aquesta determina el nostre comportament, ajuda a comprendre millor com el nostre bagatge personal i les experiències viscudes configuren –i esbiaixen– aquesta situació. La roda de la identitat (figura 1) pot ser-nos útil per reflexionar sobre les nostres identitats. En ella es mostren les múltiples i diferents formes en què les persones s’identifiquen socialment.
Com a professors és important reflexionar sobre l’efecte que tenim en l’entorn virtual de l’aula que, com és de preveure, és major que la influència que exerceix l’estudiantat degut a l’estructura jeràrquica inherent en les institucions educatives. Per tant, en comparació amb l’estudiantat, el professorat sol tenir més agència en el context de l’aula, és a dir, posseeix una major capacitat de governar activament la seva pròpia experiència mitjançant intervencions específiques que produeixin els resultats desitjats –en lloc d’estar sotmès passivament a les circumstàncies que esdevenen.
Figura 1. Reimprès de Kalish, C., Medley, T. i Adams, D. (2021, 3 de juny). How medical practices ca continue the journey toward diversity, acceptance and inclusion. MGMA.
https://www.mgma.com/resources/human-resources/how-medical-practices-can-continue-the-journey-tow