Com participo en transformacions globals?
En el major nivell discernible de l’entorn de l’aula virtual es troba el context global, denominat meta: un món globalitzat i interconnectat, que s’estén més enllà de les fronteres nacionals, i on se succeeixen les innovacions.
L’organització i estratègies de l’educació superior han canviat radicalment a causa de fenòmens globals de digitalització, transformació digital, e-learning, plataformes multimèdia i de mitjans socials, LMS i intel·ligència artificial, per nomenar només uns pocs. Pensem, per exemple, en com les persones i l’estudiantat de tot el món han passat a dependre de les tecnologies digitals per informar-se, comunicar-se i aprendre.
Aquests fenòmens globals tenen un aspecte tecnològic, però també un vessant social, i tots dos, a més, estan inextricablement relacionats. En la memòria de tots està fresca la imatge de la pandèmia de covid-19. Durant els pitjors moments de la pandèmia aquests aspectes socials i tecnològics es van fer especialment palpables. Però hi ha molts altres exemples, com els fenòmens d’internacionalització i els intercanvis interculturals i educatius que es produeixen com a resultat dels esforços per augmentar els vincles entre les institucions d’educació superior de diferents països.
Aquest compromís permet reflexionar sobre la manera en què la globalització ha transformat les desigualtats i, per tant, exigeix nous enfocaments de l’equitat, la justícia i la labor d’inclusió. Però abans d’examinar casos concrets de tals interaccions convé abordar el concepte de metacontext i les seves ramificacions.
Concepte
En el context meta o global poden observar-se tendències mundials de l’educació superior que, almenys en part, insten al desenvolupament de certes prioritats, polítiques i plans d’estudis. Exemples d’això són les col·laboracions internacionals, com els programes de mobilitat de professorat i estudiantat i els programes i cursos interuniversitaris; també ho són els fenòmens migratoris, els moviments socials mundials i els avanços tecnològics.
D’una part, els moviments socials han portat a donar una major importància i a augmentar els esforços en matèria de diversitat, equitat i inclusió. Com a conseqüència, molts governs i institucions d’educació superior s’han compromès a donar una resposta adequada a aquests moviments. Per part seva, els processos de digitalització han canviat les formes de comunicació i de comportament social i han democratitzat la informació i facilitat l’expressió i difusió, si bé també han limitat l’accessibilitat i capacitat d’acció de moltes maneres. A més, la digitalització és objecte d’escrutini perquè pot reproduir o exacerbar les desigualtats a través de la intel·ligència artificial i altres tècniques i eines.
Les innovacions tecnològiques estan transformant l’educació superior. Aquest tipus d’innovacions tecnologies ens ofereixen la possibilitat d’adaptar-nos a diferents situacions i dotar al professorat d’eines per millorar l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat i les seves diverses necessitats. Com es descriu en el manual d’e-inclusió, l’ús de la tecnologia educativa té el potencial d’augmentar la diversificació i la flexibilitat. No obstant això, planteja alhora reptes en termes de seguretat i sentit de pertinença.
Escenari
Aprenentatge
